Hoy en www.adolescents.cat he visto esta carta y no he podido evitar compartirla con vosotros. Hola, per fi tinc el valor d'escriure't aquesta carta. Ja fa 3 dies que no hi ets, 3 dies en els quals no puc suportar-ho més, ho he de dir, i quina manera, millor que a través de la nostra pàgina. 2 de febrer de 2015, et van arrancar de la meva vida sense cap motiu, van treure part del meu cor, ja no hi ets i això em mata per dintre, probablement no u llegeixis perquè estaràs a un altre lloc, però vull que sàpigues tot el que mai t'he dit. Carlos, tete, germà, ja no hi ets aqui, ja no estàs per ajudar-me amb les mates, per donar-me consells, per recolzar-nos contra els pares, per fer-me sentir que no estava sola. Fa tres dies que encara tinc l'esperança que tornis a casa i m'ajudis a passar-me els trams difícils dels videojocs, encara tinc l'esperança que de nit, al mirar per la finestra, vegi la llum de la teva habitació il·luminant una mica la mev...